Una frondosa vegetació de ribera custodia la riera de Llémena a la vall del mateix nom, entre el Gironès i la Garrotxa. Són freixes, oms, aurons blancs, plàtans i també pollancres que avui que fa vent escampen les seves llavors amb una silenciosa pluja de cotó fluix. Una imatge poètica que afegeix més màgia al lloc on ens trobem, L’Arbreda, un antic mas del segle xvii que fa uns anys que ha recuperat la vida agrícola i ramadera. La gestió sostenible que hi fan comença a donar fruits: olis, formatges, mels, melmelades, carns i vins que comparteixen la millor qualitat i un segell de nom inoblidable, L’Amant.

Quan Isaac Parés va posar els peus en aquesta finca envoltada de boscos i cingles se’n va enamorar. El gerent de Gosbi, empresa especialitzada en menjar gourmet per a animals, va pensar que era el lloc idoni per obrir el refugi per a gossos que imaginava feia temps. Aquella primera idea, però, va evolucionar ràpidament cap a una altra de més adequada a l’entorn: seria un refugi, sí, però per a espècies catalanes autòctones en perill d’extinció. Just llavors va arribar la pandèmia, que ens va tancar tantes hores a casa, i l’equip les va aprofitar per arrodonir el projecte: també apostarien per una gestió sostenible de la finca perquè agricultura i ramaderia fossin les dues parts d’un tot. 

Així ho explica la Raquel Mora, la responsable del mas, meravellosa amfitriona i guia que avui ens passeja amunt i avall. Encomana la seva il·lusió per la transformació que ha viscut el paisatge: del desordre i les bardisses al mosaic ordenat d’oliveres i tofoneres, l’hort envoltat de plantes aromàtiques i els tancats dels il·lustres habitants. Els repassa com qui passa llista a classe: «Tenim exemplars de vaca de l’Albera, vaca bruna i vaca pallaresa… Ovella aranesa, ripollesa i xisqueta… També exemplars de cabra de Rasquera, la reconeguda com a autòctona… Allà hi ha el cavall del Pirineu i, més enllà, el burro català. Tenim la gallina empordanesa, la flor d’ametller, la penedesenca i la del Prat. I exemplars d’oca empordanesa, com aquesta». Per la cridòria i l’estesa d’ales, suposem que no li complau gaire la nostra presència, a l’oca. «Són molt territorials», riu la Raquel, «als masos les tenien precisament per la seva funció protectora». Continua intacta la seva vocació guardiana, en aquest petit món on es treballa en ecològic.

Les oliveres i les ovelles. Haurien pogut plantar les oliveres de la varietat corbella a poca distància les unes de les altres com es fa habitualment, «però hi hem deixat més espai perquè hi puguin passar els ramats d’ovelles; elles ens fan el tallat de l’herba mentre van menjant i fertilitzen el sòl amb els seus fems». 

El bosc i la vaca de l’Albera. Aquesta fabulosa raça els ajuda a gestionar les 50 hectàrees de massa forestal que els envolten i a reduir-hi el risc d’incendi, perquè el seu hàbitat natural és la muntanya, no el prat: «Hem de canviar el xip i pensar que potser no interessa per criar vedells, aquesta vaca, però sí per aquesta funció ecològica tan valuosa».

L’hort ecològic i les gallines. «Tenim uns galliners mòbils que anem bellugant quan l’hort està a ple rendiment. Amb ells es mouen les gallines i així desparasiten i fertilitzen.»

El cicle de l’aigua. Totes les aigües de la finca van a parar a una depuradora ecològica i després a una petita bassa, «i aquesta és l’aigua que utilitzem per regar». 

La conclusió és que si agricultura i ramaderia van de bracet, s’evita la compra de molts recursos externs o industrials que ja s’obtenen de manera natural. «Els residus es converteixen en recursos», resumeix la Raquel, que només té bones paraules per als tècnics que els assessoren a cada pas.

Productes artesans amb sentit 

Potser el full de ruta inicial no ho preveia, però era evident que L’Arbreda prendria forma amb petites delícies artesanes. Així ha estat. De moment, comercialitzen l’oli d’oliva verge extra L’Olivina, els formatges de llet crua de vaca i de cabra L’Aubreda, la vedella L’Atrevida, les mels L’Anhel, les melmelades L’Antull… L’Amant és el segell que les abraça totes, també les que no s’elaboren aquí, però que, com aquestes, busquen l’excel·lència respectant els cicles naturals i el ritme de la natura. És el cas de Vins de Taller, un celler ubicat a Siurana d’Empordà que s’hi ha integrat fa uns mesos. 

El futur de la masia

Acabem la visita davant la vella masia i l’antiga pallissa. Estan en obres i és fàcil endevinar el seu futur. «Hi ha una distància molt gran entre el món urbà i el rural», fa la Raquel, «i la volem escurçar amb l’hotel i el restaurant». Recita un munt d’experiències que els hostes podran viure a la formatgeria, a l’hort, amb la mel, amb l’oli… «Els convidarem a collir olives al matí i a omplir la seva pròpia ampolla d’oli a la tarda». Divulgar per valorar, valorar per estimar.  

Marxem de L’Arbreda amb mitja dotzena de carxofes acabades de collir. Són fermes, brillants i rodones com aquest projecte que alimenta l’amor pel territori lliure d’asfalt. No hem trobat a faltar les pantalles, ni la pressa que ens empaita cada dia, més aviat hauríem volgut preguntar més, aprendre més, badar més. Esperarem pacients que hotel i restaurant estiguin a punt, per tornar-hi i tancar el cercle perfecte que dibuixen L’Arbreda i L’Amant.